El bosc de bambú respira lentament, amb el xoc suau dels bambú contra les pedalades i l'eco misteriós de les onades profundes. L'aigua fluix despaciada, entre bombollejant i cantant en criuspires de sorra, acaricia les parets d’una cova d'ona en obra. Aquests sons assegurenats i fluïdats conviuen amb un silenci que pareix absorir el estrès, com si el propi bosc et dissoldés les penes. Ideal per a un somni llarg i profund, com els nens d'Andorra que esperen les ESTRELES a la vora del mar.